URÀNIA, MUSA DE L'ASTRONOMIA

Noia dona, prima forta, poderosament nua sobre un negre estelat.
Alliberes els cabells foscos, flotant ingràvids,
i els pits petits, enaltits, m'apunten jogassers.
Els teus ulls vius de foc i saviesa m'observen complaents
amb una mirada intensa, profunda, densa, que m'il·lumina i m'encèn.

Amb les mans el Sol acarones, que mostra transparent la sang dels dits,
i pel teu voltant els planetes ballen una dança lenta i armònica.
Segles infinits ens miren en silenci absolut,
i tu et mous etèria com una deessa entre Júpiter i Saturn.
Tan sols et demano, eterna musa meva, que em regalis un bri d'inspiració.

ADOLF   abril 2009

Quadre que ha inspirat el poema