naïf,
art naif,
arte En
hebreu, profeta. Corrent artístic que concep la pintura com una obra que
respon a un art instintiu, antinaturalista i espontani, sense perspectives,
i que usa alhora la representació del somni i de la realitat dels personatges
representats. Nom adoptat per un grup de pintors francesos influenciats per
l'obra de Gauguin. Fundat per Sérusier i seguit per Maurice Denis, Bonnard
i Vuillard, van abandonar els estudis acadèmics
per pintar amb colors brillants i afegir una mica de misticisme a les seves obres.
GLOSSARI
DE TERMES ARTÍSTICS www.adolf.cat |