naïf, art
naif, arte

En hebreu, profeta. Corrent artístic que concep la pintura com una obra que respon a un art instintiu, antinaturalista i espontani, sense perspectives, i que usa alhora la representació del somni i de la realitat dels personatges representats.
Nom adoptat per un grup de pintors francesos influenciats per l'obra de Gauguin. Fundat per Sérusier i seguit per Maurice Denis, Bonnard i Vuillard, van abandonar els estudis acadèmics per pintar amb colors brillants i afegir una mica de misticisme a les seves obres.

 

GLOSSARI DE TERMES ARTÍSTICS
www.adolf.cat