VACANCES D'ESTIU

Llegeixo Brossa dins una plaça artificial.
Els seus poemes qüotidians em fan pensar sobre el que m'envolta.

Aquí ja no parlen d' "urbanització".
Ara el terme emprat és "Pleta de...".
Un eufemisme producte del màrqueting.

La plaça és tranquil.la i fresca en un estiu calurós,
i a la tarda s'omple d'infants i pares estressats.
Tot és pissarra i fusta més o menys vernissada pels anys.
Cortines de punt delicat en finestres de doble vidre.
Arcs, balconades i xemeneies d'estil "ceretà".
Pedra natural gris blavosa, ataronjada, marró, lilosa, vermellosa...
...amaguen parets de la clàssica i vulgar totxana gris.
I una torre que domina tot el "poble",
com si fos el campanar d'una antiga església,
però tan sols és un habitatge més.

Em diuen que "la Cerdanya ja no és el que era".

Tot és veritat, però no és autèntic.

"Nova promoció urbanística a preus immillorables..."
"Inverteixi en un valor segur..."

                                                                  ADOLF   agost 2003