NO SÓC POETA

NO, no sóc poeta.
M'agradaria,
però...
no en sóc de poeta.

S'ha de rimar?!
per ser poeta?
Si no sé rimar, no sóc poeta?

He d'utilitzar paraules que no conec?
per ser poeta?
He de construir versos incomprensibles?
per ser poeta?

I qui és poeta?

Escrius un poema,
i ets poeta?!
I si edites un llibre de poemes??
OSTRES llavors SÍ que ets poeta!!!!

Però si l'edites tu,
el llibre,
ets menys poeta??

I si publiques el poema en una web d'internet?
ets poeta?

Potser no.

NO, no sóc poeta.
M'agradaria,
però...
no en sóc de poeta.

ADOLF   24/26-11-02

Nota: aquest poema va ser llegit en públic per Eduard Araujo al pati del Casal de Valldoreix, durant la Festa Major, el dia 13 de setembre de 2008.

Aquesta és la resposta poètica de l'amiga Carme al meu poema:

OSTRES! No saps com m'agrada
que no siguis poeta!!!!

No fas servir paraules desconegudes.
No confegeixes versos incomprensibles.
Penges els teus poemes a la xarxa.

I potser, simplement, jugues amb els mots,
com jo mateixa,

                               per divertir-te?
                                       per explicar-te?
                                       per compartir-los?

Porto la poesia dins del cap,
em ballen les paraules
per dins, quan camino.
Vénen totes soles, sense que les cridi,
les repeteixo, les trio,
les escric, més tard, a una hora o altra.
Vull preservar els meus mots de cotilles encarcarades
i deixo que es belluguin com peces d'un trencaclosques
que només explicarà un trosset petit, de mi.

I el fet és que... jo tampoc...
ja m'agradaria...
però jo tampoc en sóc, de poeta.

Carme     28-11-02