LA NOIA DEL TELESCOPI
TÉ CONSTEL·LACIONS SOBRE EL SEU COS

L'Ossa Major i l'Ossa Menor,
Cassiopea i Càncer.
Tens un mapa del cel a la pell,
que ressegueixo, insistent,
amb el telescopi.

Em perdo en els teus ulls clars
que em desvien de l'eclíptica,
i en tu trobo nebuloses on neixen milions d'estrelles,
astres de foc que cremen planetes,
forats que s'empassen la llum del sol a distàncies infinites.
Tens galàxies que brillen i exploten,
immenses, de bellesa eterna.

ADOLF   abril-juny 2007

Quadre que ha inspirat el poema