DIA MUNDIAL DE LA POESIA

A quasi dos anys de no escriure res,
afectat per una depressió lingüística,
agafo un targetó vell i un petit llapis HB
i espero la inspiració de les muses en un dia escollit amb intenció.

De bon matí he pintat a l'oli sobre tela la finestra oberta d'una casa en runes,
on s'hi recolza una noia absolutament nua i morena de pell llisa,
és la protagonista d'un quadre que em promet alegries i potser pecúnies.

Sol i primera escalfor de primavera anant de Valldoreix a Sant Cugat,
camino al migdia en silenci a tocar de la via
i un tren m'avança sorollós quan dibuixo aquestes paraules.

Just abans d'entrar a la llibreria veig la Pessarrodona.
Remeno, trio i em quedo l'antologia dels seus poemes.
Tot seguit organitzo l'aparador,
que omplo de literats, retratats, dibuixats, i emmarcats.

A tocar del Monestir, a la casa dita de la cultura,
ens trobem uns llunàtics per parlar d'art en una propera nit sonada.
Reunió breu que em retorna a casa abans d'hora.
Tot passejant tinc temps d'observar una llarga filera de formigues
que travessen el camí de terra envoltades d'olor a gespa tallada.

Dinar lleuger solitari i una mica més de feina, de caire telemàtic.
Com cada tarda arreplego la meva filla després de l'escola,
però aquest cop ens la passem jugant, encara amb claror,
després de xerrar, després de berenar.

Necessito més dies mundials de la poesia...

ADOLF   21 de març de 2011