Va nèixer a Barcelona el 1965 però coneix Sant Cugat des que era ben petit i hi viu des de fa divuit anys. La seva vessant artística la coneixem des de la seva primera mostra individual a l'Associació de Veïns i Propietaris de Valldoreix el 1987.

Ara, l'exposició "10 anys de realisme, hiperrealisme i altres seqüències" vol reflectir el que ha estat aquesta dècada dedicada a l'art i als temes més propers a nosaltres. En podem gaudir a la Casa de Cultura fins al proper divuit de gener.

GSC- Quan va arribar a Sant Cugat, això encara era bastant poble, no? 
ADOLF- Home, no com ara, però ja no era un poble. Hi havia una Casa de Cultura, una Escola d'Art on poder estudiar... Ja començava a ser modern. 

GSC- Com va decidir dedicar-se a l'art? 
ADOLF- Jo de petit, als cinc o sis anys, ja volia ser artista, concretament pintor. Passa que quan et vas fent gran t'adones que és molt difícil viure exclusivament de la pintura i vaig decidir buscar-me una feina més "normal". I vaig començar a estudiar Econòmiques. Però per sort ho vaig deixar de seguida i vaig tornar altre cop a l'art. 

GSC- Formació acadèmica o autodidacta? 
ADOLF- Jo vaig fer dos anys a l'Escola d'Art de Sant Cugat amb en Joan Tortosa i d'altres professors i després vaig fer dos anys més a Barcelona. 

GSC- És útil estudiar art? 
ADOLF- A veure... Per exemple, el que es pot veure en aquesta exposició, que és tot realisme, no t'ho ensenyen a l'escola, almenys en aquells temps. El realisme és una cosa que vaig haver d'anar aprenent per mi mateix. El que passa és que hi ha una base, que és la composició, que sí que te l'ensenyen. 

GSC- Ho recomanaria a un aspirant a pintor? 
ADOLF- És important, però no és necessari. Hi ha molts tipus de pintura i si tens coneixements acadèmics et poden servir, però no són imprescindibles. Pots ser un pintor magnífic i no haver estudiat mai a cap escola. 

GSC- També li interessa molt la fotografia... 
ADOLF- Sí, és veritat, però no sóc fotògraf. Al principi vaig fer el que anomenava fotopintura, que consistia a agafar trenta o seixanta fotos, feia composicions en un mateix quadre i després les pintava amb aquarel.la a sobre o amb el que fos. Era una tècnica basada en la fotografia, però no em considero fotògraf. 

GSC- Com es definiria a si mateix com a pintor? 
ADOLF- Jo em definiria com un pintor realista, encara que també hi hauria d'afegir hiperrealista, segons el que opinen altres pintors i crítics. El que passa és que no m'agrada el terme hiperrealista perquè vol dir que s'intenta que sembli una fotografia i jo no vull que sembli una fotografia. 

GSC- Hem parlat de realisme i hiperrealisme. I les seqüències? 
ADOLF- Per mi les seqüències són multiplicitat d'imatges, petits quadres dins d'un gran quadre. Poden estar relacionades o no, però formen entre totes un gran quadre. 

GSC- Expliqui'ns què podem veure en aquesta exposició. 
ADOLF- Doncs hi ha com uns seixanta quadres, la meitat cedits pels seus propietaris, i hi ha dibuix o pintura a l'oli tot realista, molt realista. Temàticament hi ha força varietat, però el que predomina i el que m'interessa més són les portes de cases antigues. Després també hi ha alguns monestirs, alguns retrats i seqüències, evidentment. 

GSC- Com es va interessar tant per les portes? 
ADOLF- Per mi lliga una mica amb el tema de les seqüències. Quan pinto la façana d'una casa intento fer una multiplicitat perquè normalment hi ha una porta, finestres, o diferents elements dividint la porta... Això és el que m'atrau, que hi ha una fragmentació de quadre.
I apart d'això, la porta és una entrada a un lloc que l'espectador no veu i intento que la gent s'imagini què hi ha més enllà d'aquella porta, que treballi una mica la imaginació.

GSC- En alguns dels seus quadres pren com a tema façanes de cases antigues de Sant Cugat. Per algun interès en especial?
ADOLF- No, més que res perquè m'atrauen més les cases antigues, destroçades, amb encant de poble. Les cases noves no han passat tants anys, no han viscut res. A les cases antigues hi ha marques de tot el que han passat, de coses que jo no he viscut.

GSC- Però a la velocitat amb què evoluciona el poble, cada cop ho té més difícil...
ADOLF- Sí, ja m'ha passat amb cinc o sis quadres, que cinc o sis mesos després de pintar-los han tirat abaix la casa. Encara que és lògic que els propietaris facin el que vulguin amb les seves cases, de vegades fa una mica de pena que perdem coses del poble d'abans que ja no tornarem a veure.

GSC- Alguns dels seus quadres tenen un valor afegit històric, doncs.
ADOLF- Sí, en un sentit de record, d'enyorança, perquè són imatges que ja no veurem més.

GSC- Li agrada com canvia Sant Cugat?
ADOLF- Hi ha coses que sí i coses que no. Ha millorat en alguns aspectes, però d'altres no m'agraden. Però en fi, és el progrés.

GSC- Projectes immediats?
ADOLF- Sobretot promocionar aquesta exposició, que s'enterin a Barcelona i a Catalunya que hi és i que vingui també gent de fora a veure-la. I promocionar també la plana que tinc a Internet, que és un mitjà fantàstic per als artistes perquè et pots comunicar amb gent de tot arreu amb una facilitat increïble i mostrar els teus quadres amb una qualitat molts cops superior a alguns catàlegs o a les fotos que poden sortir als diaris.

Adolf a Internet:  http://www.redestb.es/personal/adolf